dijous, 12 de maig del 2011

Una de lladres i policies


el colega
Recordeu que fa un mes i mig em van robar la càmera? i que fa uns quants dies que torno a penjar fotos? Doncs aqui va la història....

Un dels últims dies a Sumbawa jo tenia moltes ganes de tornar a surfejar les onades del sud de yoyo's. Cal conduir mitja hora per arribar fins allà, i a tothom li feia molta mandra, i al final vaig decidir anar-hi sol. Volia anar a lobsters, però pel camí vaig decidir parar a miseries (on un mes i pico abans m'havien robat la càmera) a veure que tal estava la onada. Arribo a la platja, aparco la moto i sento una altra moto que venia cap allà. Arriba un nano d'uns 16 o 18 anys, para la moto i em comença a fer les preguntes que et fan TOTS els indonesis: "hello mister! what your name? where you from? you married?" i jo pensant ostia, un altre pesat.... directament li parlava en català, a veure si callava. I de cop el tio em diu si es pot fer una foto amb mi, i treu una càmera de fotos. Mecagum redéu, però si era la meva càmera!!!

li agafo la càmera tot rient, miro a dins i efectivament hi havia una memòria de 512mb !!amb fotos meves!! ell ben content, pensant que ens haviem fet amics. Li va canviar bastant la cara quan li dic en indonesi que aquella càmera era meva i que ell me l'havia robat feia un mes en aquell mateix lloc, i que com podia ser tan burro de tornar amb la càmera a fer-me una foto a mi al mateix lloc. El tio dient que no, que l'havia comprat a un amic. Li dic que vale, que anem a la policia i que ja atraparan al seu amic. Resulta que el seu amic, em diu, havia marxat molt lluny. L'agafo del braç i li dic, tirant cap a la comissaria!! i el tio em diu "no, no, vale, ja et pots quedar la càmera!".

Total, que jo ben content amb la càmera, però ens havien robat més coses. Vaig pensar que el més inteligent (més que amenaçar al nano i que em sortís tota la família amb matxets) era subornar a la policia perquè ells aconseguissin totes les coses. Jo ben content, vaig a imprimir dues fotos del personatge en qüestió (a la càmera hi havia com cent fotos del tio fent posant, molt ridicul) i vaig a parlar amb la policia, els dóno la foto, els dic on viu i els prometo pasta gansa (aqui això funciona així) si recuperen tot el que vaig robar. A dia d'avui encara no han trobat ni el lladre ni res del que ens van robar.

Així funciona indonèsia!