Surfari al Cantàbric 2a part

L'endemà ens despertem ben d'hora i cap a l'aigua. El mar està tranquil, no fa vent, llàstima que les onades són més petites! Això la Marta ho agraeix... de totes maneres al matí aguanta el tamany. Parada a mig matí per esmorzar de valent i tornar-hi. Per cert que fem una dieta digna de Michael Phelps: no sé si 12.000 calories però segur que s'hi acosta! A la tarda baixa el tamany i puja el vent, però encara agafem bones onades. A les set parem perquè hem quedat amb en Marc Batlle, que està vivint a Azkoitia. El tio va anar a fer un master ara ja fa uns anys i s'ha quedat treballant a l'equip de competició Epsilon Euskadi. Corren les World Series i aquest any han fet un prototip per córrer a les 24 hores de LeMans! Feina dura pels llargs viatges recorrent els circuits europeus, ens explica mentre endrapem un txuletón de quilo. Si algo fan bé els bascos és la carn, espectaculà!! ben tips i borratxos ens acomiadem, i nosaltres fem quilòmetres cap a frança altre cop per dormir a Hossegor. Un amic d'en Marc que fa surf ens ha explicat que hi havia unes onades bestials, però la cosa es desmonta l'endemà al matí.... plou, fa un vent onshore molt fort i no hi ha casi onades. Passem el dia fent el ronso i ens hi posem un parell de cops, i no resulta tant malament, alguna cosa surt!! Al vespre ens fan fora del parquing on volíem dormir (davant de la platja) i anem a acampar ilegalment en un carreró d'Hossegor. L'endemà a les 8 tornar-hi!! era ja l'últim dia i ens haviem plantejat marxar cap a catalunya la nit anterior. Per sorpresa, aquell matí ens desperta sense vent i amb onades netes, el millor comiat del cantàbric! la nota negativa és que vaig perdre la càmera d'en Torrent. És resistent a l'aigua i ens la vam endur cada dia per fer fotos des de dins. i vaig i la perdo l'últim dia, amb totes les fotos que haviem fet... Sembla que Hossegor estigui maleït per mi; l'últim cop ens van robar, aquest cop perdo una càmera de 300 euros...