Barranquillo!! expedició al llech

Dijous 6:30: sona el despertador i després de donar-li un cop de puny em desperto. Mes o menys. Hem quedat a la repsol del pla de baix amb en Bayo, en Rotllant i l'Isma per anar cap a figueres, on ens esperen en Masmi, en Moyano i l'Adrià, per anar cap al Canigó (canigou pels gavatxos) on arribem ni mes ni menys 3 hores i mitja més tard de llevar-me. La visió del parking és terrorífica! tot ple de grups organitzats de barranquistes francesos. Cap problema excepte que te'n trobes 20 abans d'un ràpel i a part de fer-te perdre temps acabes congelat mentre esperes. Començem a pujar amb el coet al cul amb l'esperança d'adelantar-los a tots, però sense èxit perquè tot el barranc n'es ple. De totes maneres disfrutem com nens petits! El llech és un gran barranc per iniciar-se, i avui anem amb un novell. Salts de peus, de caps, mortals, tobogans de peus, de caps, patinant... i màtrix, el salt total brutal que es curra en bayo amb mortal inclòs al final! Arribem al final contents i cansats, però encara queda la última pujada fins al pàrquing. Algú creu que és bona idea pujar amb el neoprè posat. Gran mètode d'entrenament. Arribem suant fort i amb els bessons rebentats!! La parada obligada abans de tornar cap a la pàtria (be, de fet ja hi som.. catalunya nord és catalunya? o no?) és una de les mil paradetes de fruita que et trobes al costat de les carreteres del conflent. Parem a la que té més senyeres i entrem. A dins, encara més senyeres dels dragons catalans (rugby a 13 de perpinyà), cervesa catalana, alter cola (la cola catalana)... Però els de la botiga no ens entenen ni quan diem bon dia. Ostia quina ràbia em fa aquest catalanisme de fireta! Mengem una síndria i cagant llets cap a Olot. Que tinc visita a cal metge!

I al vespre enmetxar i sopar sorpresa al local de Pimpampum. Dissabte correfoc a Caldes de Malavella!! Mira que mona que ha quedat l'Eulàlia a la foto remenant petardus!