SuperSucks!

Aquests dies surfejant han estat molt bé, però he tingut un parell de desgràcies. La primera és que vaig partir una planxa! La Firewire, una planxa de surf boníssima que vaig trobar a Bali, un dia surfejant a Tropicals li va caure tot el llavi de la onada a sobre i patapam, la planxa partida per la meitat. No vaig ser l'únic, però. A l'aigua hi havia una colla de surfistes professionals que han estat aqui uns deu dies filmant un vídeo, i un d'ells també va partir la planxa, les onades eren bastant canyeres...

I l'altra desgràcia em va passar entre la nit abans i el dia que vaig surfejar supersucks. Supersucks és una de les millors onades del món. Normalment està completament plat, només trenca quan hi ha un swell important de sud-oest o un de molt gros de sud. Doncs resulta que fa tres dies entrava un swell de sud-oest, i uns alemanys que estan per aqui ens van dir que havien tingut una sessió de la òstia, així que vam decidir anar-hi l'endemà. Aquell mateix vespre, però, em vaig fotre una òstia amb la moto i em vaig pelar tot el braç esquerre, sobretot la mà. Arribo tot sangrant al hostel, m'ho netejo tot emprenyat, pensant que l'endemà no podria surfejar. L'endemà al matí, però, arribem a supersucks i trobem l'onada perfecte. Així que a pendre pel sac el braç pelat, em vaig ficar a l'aigua (per cert, l'aigua salada a les ferides pica una mica) i a surfejar. Qualsevol que sàpiga algo de surf sabrà de què li parlo: SuperSucks, head high, 4 persones a l'aigua i la marea baixant. Uns tubarros alucinants!! ara bé, la onada trenca sobre els esculls de corall amb molt poca profunditat, amb marea baixa hi ha menys d'un pam. I és corall viu, talla com ganivets! Alguna onada em va rebolcar, així que vaig afegir uns quants talls a l'esquena a la meva col·lecció de tatuatges.

En sortin ens vam anar a fotre un YFC, la versió indonèsia del kentucky fried chicken (yummy fried chicken) a maluk, i jo directe a la farmàcia a comprar un kit d'embenat i primers auxilis per surfistes masoquistes. Des de llavors m'he estat dos dies fora de l'aigua, deixant assecar les ferides. Avui arribava un swell i volia estar a punt per tornar a l'aigua, sobretot perquè dikous hi ha previsió boníssima per supersucks altre cop! he intentat banyar-me aquest matí però les ferides encara estan fresques, així que he decidit anar a fer la convalescència a les Gilis! i preguntareu, què són les gilis?

LES GILIS: gili vol dir illa en el dialecte de Lombok, però per a qualsevol turista només hi ha tres gilis: gili trawangan, gili meno i gili air. són tres illes petitones a sobre lombok on no hi ha ni cotxes ni motos, és una mena de paradis del turisme backpacker. La gent va allà de festa, a fer submarinisme o simplement a jaure a la platja. I a mi em convé uns dies allunyat de les onades... No puc fer submarinisme per les ferides, així que a la platja i de festa, que hi ha un ambient de la òstia. A fer convalescència amb una cervesa a la mà, It's gilis time...