Cap al sud

El dia de la competició va arribar, tot i que típicament srilankès:

06:00 s'havia quedat a les 6 en una terrassa que hi ha davant del main point, i a aquella hora jo era l'únic pringat que estava allà. Men vaig anar a fer surf per fer temps, i fins al cap d'una hora no va aparèixer algú més. Un cop a l'aigua em trobo com nedant en gelatina: hi ha milions de meduses! Són com transparents i no piquen, la veritat es que fan bastanta gràcia. És com banyar-se en una piscina de flam. També està a rebentar de tortugues marines, més grosses que jo, que van traient el cap cada dos per tres. S'estan fotent un àpat de meduses que deu n'hi do.

07:30 Quan mes o menys hi havia gent de l'organització començant a muntar, surto de l'aigua, remant entre meduses, i vaig a demanar a veure quan pensen començar. Em diuen que segurament a dos quarts de nou, perquè hi ha uns xavals d'Unawatuna que arribaràn tard. Cap problema, men vaig a esmorzar. Les tortugues m'han fet enveja, jo també tinc gana!!

08:30 hora aproximada d'inici, encara estic al restaurant d'un colega menjant-me una shakshuka (ous, tomaquets, alls i ceba tot fregit. Brutal) m'ho prenc amb calma, això és Sri Lanka...

09:15 arribo a la terrassa i sembla que ja hi ha més animació. Els jutges són a lloc, mes o menys hi ha tots els surfers, i bastant de públic... però encara estant muntant l'equip de so.

09:50 comença el campionat quasi quatre hores més tard. Amb la calma. Jo estic a la tercera ronda, i per sort no sóc ni molt menys l'únic guiri. Hi ha un parell d'australians, un anglès i un italià. És bastant un campionat de costellada, la gent s'ho pren molt be, excepte els nanos srilankesos que realment tenen possibilitats de guanyar. Els premis són 250 dòlars i una taula pel primer, 100 i una taula pel segon i 50 i una taula pel tercer. Per ells, això és més d'un mes de sou, i tenir una taula nova no és gens fàcil en aquest país. Es nota, hi posen ganes! El que no hi posa gaires ganes és el mar. Les onades són bastant petites i vénen de tant en tant, cosa que desllueix molt el campionat, ja que entre el planter srilankès hi ha molt de nivell però poques oportunitats d'ensenyar-ho.

11:00 ja m'han eliminat del campionat. Es veia a venir, però encara tenia esperances, havia agafat un parell d'onades molt bones. No hi ha hagut pietat i no he passat la ronda. Què hi farem! Hi ha rotis de gratis per als participants, que serveixi d'algo el preu de l'inscripció. Ostia, i una samarreta també! Amb lo faltat que vaig de roba, perfecte. Gairebe tot el que tinc a la maleta pot caminar sol.

Havent acabat el campionat ja no hi ha excusa per marxar de Hikkaduwa. Això és un lloc molt turístic, i prefereixo anar a surfejar les onades més al sud: Midigama, Welligama, Mirissa... Hi ha molts llocs i poca gent, tot i que el mar no s'acaba d'animar. Espero poder surfejar amb una mica de tamany abans de tornar a casa, però les previsions no pinten pas gaire bé. A veure si hauré de posar un ciri a la moreneta... el què no sé és com marxar. No hi ha gaires trens, però em fa molt de pal agafar un autobús. He vist uns quants quasi-accidents que em fan desconfiar seriosament dels conductors. L'altre dia, al mig del poble d'Hikkaduwa, tres autocars i un minibús es van creuar alhora (dos en cada sentit) tots pitant però ningú afluixava, tots anant a més de 90, amb un parell de centimetres de distància entre ells com a molt. Si arriba a passar algú pel voral, amb bici o a peu, se l'emporten. Vaig flipar. I a sobre plovia. Casi que agafaré el tren!