Quant de temps eh? portava una bona temporada sense actualitzar el blog però crec que
ja tinc una excusa bona per a fer-ho: els jocs mundials de policies i bombers, que se celebren a Vancouver (Canadà) aquests dies. Bombers de la Generalitat de Catalunya te una bona representacio (perdoneu però no trobo l'accent tancat en aquest collons de teclat canadenc!!), va ser per això que vam fer el famos calendari!!
Tot comensa (no trobo la c trencada tampoc) el dimarts al vespre. Cap a Barcelona amb l'Albert Santamaria (el que surt a l'agost del calendari) de festeta per gràcia i a dormir a casa un seu amic, perquè el molt animal s'ha deixat les claus de casa seva al parc. L'endema ben d'hora a l'aeroport ja ens reunim tota la colla d'arreplegats que marxem junts, som deu i fem tant de soroll com un ramat de mil cabres. Escala a Londres i directes cap a Vancouver! arribem dimecres al mati i la calor es alucinant. La veritat es que esperàvem molt mes fred, però tenen les temperatures mes altes de la història, i tot el pais en alerta per foc forestal. Nomes arribar ja ens trobem una part de l'aeroport destinada nomes als atletes dels jocs, i ens tracten com reis. Agafem un bus, i despres de 40 minuts de sauna publica arribem a main street, on hi ha el nostre hostel. Heu vist "la nit dels morts vivents"? doncs ens trobem amb una cosa semblant: tot de ionquis deambulant, absolutament demacrats, punxant-se al mig del carrer... i el nostre hostel alla al mig! Passat el primer espant trobem que el lloc esta de conya, i ens expliquen que els ionquis son del tot inofensius. Venen de tot Canadà aqui ja que la temperatura a l'hivern no es tan baixa i es poden estar pel carrer. La policia fa la vista grossa amb el tema drogues i a canvi els ionquis no la lien gens ni mica. Ja fa anys que dura la situacio i funciona, et pots passejar sol a les 3 de la nit entre 100 ionquis i no et diuen ben res! Ho hem provat i es veritat!!
La primera competicio va tenir lloc ahir al mati, abans de la ceremonia inaugural. Es tracta d'una de les proves mes importants, la Stair race, cursa d'escales. Es tractava de pujar per les escales a la torre sheraton del world center de Vancouver, 32 pisos. Els madrilenys hi anàven amb aires de superioritat però l'equip de bombers de la Generalitat, que s'havia fet a ultima hora i sense gens d'entrenament, els hi va passar la mà per la cara. Senyeres al podi, alegria i a celebrar-ho amb molta cervesa!!
Al vespre vam fer la ceremònia inaugural dels jocs, i vam deixar el pavello ben alt. Els catalans anàvem a part dels espanyols de manera no oficial durant la desfilada, amb una pancarta de "Catalonia is not Spain" i moltes estelades, fent castells cada dos per tres... erem uns 40 o 50 entre bombers, mossos i alguns agents rurals. Els que fèiem mes merder de tots, amb diferència. La ceremonia en si guapissima, 15.000 persones en un estadi de hoquei gel, molt bon rotllo amb tothom i en acabar tots junts cap a la festa. Els bombers de Vancouver havien organitzat una macrofesta en una discoteca amb cervesa barata i molt d'ambient, i es clar, et vas enredant i passa el que passa. Que avui tenia competicio i no m'ha anat pas molt be que diguem! Però estic content, 28'00 als 50m papallona. Dilluns tinc esquena i lliure, i allà si que hi anire amb ganes, i sense ressaca... fins llavors!!
PD quan pugui penjo fotos, pero es una mica complicat! anem de cul!!
ja tinc una excusa bona per a fer-ho: els jocs mundials de policies i bombers, que se celebren a Vancouver (Canadà) aquests dies. Bombers de la Generalitat de Catalunya te una bona representacio (perdoneu però no trobo l'accent tancat en aquest collons de teclat canadenc!!), va ser per això que vam fer el famos calendari!!Tot comensa (no trobo la c trencada tampoc) el dimarts al vespre. Cap a Barcelona amb l'Albert Santamaria (el que surt a l'agost del calendari) de festeta per gràcia i a dormir a casa un seu amic, perquè el molt animal s'ha deixat les claus de casa seva al parc. L'endema ben d'hora a l'aeroport ja ens reunim tota la colla d'arreplegats que marxem junts, som deu i fem tant de soroll com un ramat de mil cabres. Escala a Londres i directes cap a Vancouver! arribem dimecres al mati i la calor es alucinant. La veritat es que esperàvem molt mes fred, però tenen les temperatures mes altes de la història, i tot el pais en alerta per foc forestal. Nomes arribar ja ens trobem una part de l'aeroport destinada nomes als atletes dels jocs, i ens tracten com reis. Agafem un bus, i despres de 40 minuts de sauna publica arribem a main street, on hi ha el nostre hostel. Heu vist "la nit dels morts vivents"? doncs ens trobem amb una cosa semblant: tot de ionquis deambulant, absolutament demacrats, punxant-se al mig del carrer... i el nostre hostel alla al mig! Passat el primer espant trobem que el lloc esta de conya, i ens expliquen que els ionquis son del tot inofensius. Venen de tot Canadà aqui ja que la temperatura a l'hivern no es tan baixa i es poden estar pel carrer. La policia fa la vista grossa amb el tema drogues i a canvi els ionquis no la lien gens ni mica. Ja fa anys que dura la situacio i funciona, et pots passejar sol a les 3 de la nit entre 100 ionquis i no et diuen ben res! Ho hem provat i es veritat!!
La primera competicio va tenir lloc ahir al mati, abans de la ceremonia inaugural. Es tracta d'una de les proves mes importants, la Stair race, cursa d'escales. Es tractava de pujar per les escales a la torre sheraton del world center de Vancouver, 32 pisos. Els madrilenys hi anàven amb aires de superioritat però l'equip de bombers de la Generalitat, que s'havia fet a ultima hora i sense gens d'entrenament, els hi va passar la mà per la cara. Senyeres al podi, alegria i a celebrar-ho amb molta cervesa!!
Al vespre vam fer la ceremònia inaugural dels jocs, i vam deixar el pavello ben alt. Els catalans anàvem a part dels espanyols de manera no oficial durant la desfilada, amb una pancarta de "Catalonia is not Spain" i moltes estelades, fent castells cada dos per tres... erem uns 40 o 50 entre bombers, mossos i alguns agents rurals. Els que fèiem mes merder de tots, amb diferència. La ceremonia en si guapissima, 15.000 persones en un estadi de hoquei gel, molt bon rotllo amb tothom i en acabar tots junts cap a la festa. Els bombers de Vancouver havien organitzat una macrofesta en una discoteca amb cervesa barata i molt d'ambient, i es clar, et vas enredant i passa el que passa. Que avui tenia competicio i no m'ha anat pas molt be que diguem! Però estic content, 28'00 als 50m papallona. Dilluns tinc esquena i lliure, i allà si que hi anire amb ganes, i sense ressaca... fins llavors!!
PD quan pugui penjo fotos, pero es una mica complicat! anem de cul!!
1 comentari:
Anaia!
així m'agrada, fent país!!! ara, aiam si a la propera competició hi vas sense ressaca, eh?? que es tracta de deixar el llistó ben alt en TOT (i no només anant de festa...)
apa, ondo izan!
molta sort!
Publica un comentari a l'entrada