La història comença a Golfito. Finalment trobem l'autobús que surt a les 3, però no arriba a Pavones, ens deixa a mig camí! molt be, ja veurem, de moment agafem l'autobus. arribem fins a un riu que s'ha d'atravessar amb una passera on no hi cap l'autobús, de manera que hi pugem nosaltres i n'agafem un altre a l'altra banda. Aquest és un bus escolar americà dels típics reciclat! bé, no gaire reciclat, de fet no està ni repintat, encara hi posa "school bus". Arribem a Conte (imagineu-vos, un poblatxo) i comença a ploure de veritat. El bus ens deixa al porxo del minisuper local i allà a esperar a veure com podem anar a Pavones. Per sort, trobem un home que està esperant a la família i va cap allà, només hi ha un problema: nosaltres sis (hi ha també una xilena i dos americans) haurem d'anar a la part de darrera d'un pick-up, o sigui al descobert. I està plovent molt! Cap problema, a l'aventura. Arriba la família, pugem i cap a Pavones. Al cap de cinc minuts comença a diluviar com no he vist mai i anem ja totalment xops. El recorregut és una hora i pico per una carretera de terra feta caldo que a trossos sembla un riu, i on anem trobant cada dos per tres cotxes encallats, camions a la cuneta i fins i tot una excavadora enfonsada al fons d'un barranc, que se l'havia endut el riu!
Arribem a Pavones miraculosament, trobem habitació, una cerveseta i a dormir. L'endemà al matí l'espectacle és desolador: la famosa onada és bastant ridícula, l'aigua està plena de fang i fa vent. Terrible...
L'endemà decidim que marxem a Panamà. Hi ha vàries opcions: una volta bastant gran per carretera o en barca una hora i dues hores a cavall per la selva. El problema d'aquesta última és que entrem ilegalment a Panamà i podem tenir problemes greus. Llàstima, haurem d'anar amb cotxe! Trobem un home que ens porta a Golfito altre cop. A mig camí, quan li diem que volem anar a Panamà, ens diu de cop "pero porqué ir a Golfito??" tal dit tal fet, es posa a conduir pel mig de la selva fins que al cap d'una hora sortim al pas fronterer on volíem arribar. Ens havíem estalviat cinc hores d'autobus!
Panamà és alucinant de barat, però molt més cutre que Costa Rica. Es nota que el turisme no ha arribat gaire, està tot bastant deixat. Des del pas fronterer vam agafar uns quants autobusos cada cop més petits i destartalats per anar a David, Santiago i Soná. D'allà a Santa Catalina no sortia res, o sigui que vam seguir el mètode de fer amics fins que vam trobar un pescador de Santa Catalina que tornava cap a casa. I allà ens hem quedat, en un hostel davant de la platja, amb unes onades que prometen (això en teoria és un dels millors llocs del mon pel surf!). Hi ha un parell de restaurants, un parell de botigues i uns quants hotels, poca cosa més, però la gent és maquissima. Ahir, com que era el meu aniversari, vaig convidar a l'Albert i en Claudi a una Peixetada. En majúscules. Ens vam menjar dues llagostes per cap, filets de peix, ceviche... i els del restaurant, quan van saber que era el meu aniversari, ens van convidar a pastis de xocolata. Possiblement el millor àpat que he fet mai! A sobre, el més acollonant: el cosí de la propietària/cuinera/cambrera estava allà de visita, i parlava català! havia estat vint anys vivint a barcelona, i es va estar amb nosaltres fent la sobretaula i explicant historietes de Panamà. I avui estem convidats a una altra peixetada, que farà ell amb el peix que pesqui avui!
Si no fos perquè gairebé no hem vist el sol, això seria la òstia. Pero ja sortirà!
Per cert, a Santa Catalina no hi ha internet, només hi ha un telèfon públic i no funciona sempre. O sigui que aquest blog estarà desert per un parell de setmanetes.
Pura Vida!
La Llagosta d'aniversari. I tots tres nets i afaitats!! s'ha acabat la barba!
Arribem a Pavones miraculosament, trobem habitació, una cerveseta i a dormir. L'endemà al matí l'espectacle és desolador: la famosa onada és bastant ridícula, l'aigua està plena de fang i fa vent. Terrible...
L'endemà decidim que marxem a Panamà. Hi ha vàries opcions: una volta bastant gran per carretera o en barca una hora i dues hores a cavall per la selva. El problema d'aquesta última és que entrem ilegalment a Panamà i podem tenir problemes greus. Llàstima, haurem d'anar amb cotxe! Trobem un home que ens porta a Golfito altre cop. A mig camí, quan li diem que volem anar a Panamà, ens diu de cop "pero porqué ir a Golfito??" tal dit tal fet, es posa a conduir pel mig de la selva fins que al cap d'una hora sortim al pas fronterer on volíem arribar. Ens havíem estalviat cinc hores d'autobus!
Panamà és alucinant de barat, però molt més cutre que Costa Rica. Es nota que el turisme no ha arribat gaire, està tot bastant deixat. Des del pas fronterer vam agafar uns quants autobusos cada cop més petits i destartalats per anar a David, Santiago i Soná. D'allà a Santa Catalina no sortia res, o sigui que vam seguir el mètode de fer amics fins que vam trobar un pescador de Santa Catalina que tornava cap a casa. I allà ens hem quedat, en un hostel davant de la platja, amb unes onades que prometen (això en teoria és un dels millors llocs del mon pel surf!). Hi ha un parell de restaurants, un parell de botigues i uns quants hotels, poca cosa més, però la gent és maquissima. Ahir, com que era el meu aniversari, vaig convidar a l'Albert i en Claudi a una Peixetada. En majúscules. Ens vam menjar dues llagostes per cap, filets de peix, ceviche... i els del restaurant, quan van saber que era el meu aniversari, ens van convidar a pastis de xocolata. Possiblement el millor àpat que he fet mai! A sobre, el més acollonant: el cosí de la propietària/cuinera/cambrera estava allà de visita, i parlava català! havia estat vint anys vivint a barcelona, i es va estar amb nosaltres fent la sobretaula i explicant historietes de Panamà. I avui estem convidats a una altra peixetada, que farà ell amb el peix que pesqui avui!
Si no fos perquè gairebé no hem vist el sol, això seria la òstia. Pero ja sortirà!
Per cert, a Santa Catalina no hi ha internet, només hi ha un telèfon públic i no funciona sempre. O sigui que aquest blog estarà desert per un parell de setmanetes.
Pura Vida!
La Llagosta d'aniversari. I tots tres nets i afaitats!! s'ha acabat la barba!
3 comentaris:
Felicitats des de la udg!
Estem a tope amb Nietszche (i medieval) et comentem un dia que estiguem més emocionades!
Ei! Doncs moltes felicitats des d'olot! Ens veiem per aquí!
Bon viatge!!
Lo il·lustre hereu de la Garrotxa es plau en felicitar-lo breument per lo aniversari passat e per la sort en la seva estada en estranyes i llunyanes terres.
Publica un comentari a l'entrada