Pràctiques d'orientació sense visibilitat: La Venjança!!

Ja fa gairebé un mes que l'Hector i jo vam preparar un circuit d'orientació sense visibilitat que era entre sàdic i maquiavèl·lic. Està explicat en un post de fa dies: bany d'espuma, passos complicats on s'havien de treure l'equip, trampes i un llarg etcètera. La veritat és que van patir força, i van prometre venjança.

Doncs avui l'han compert, amb una víctima més, en Jordi Batlle. A més, amb ampolles d'aire de ferro (normalment fem servir composite, que pesa menys de la meitat) i amb dos forestals que tota l'estona ens putejaven: ara tancant l'aire de l'ampolla, ara tirant-nos coses pel cap, ara apretant-nos el cap... Som molt bons i hem acabat ràpid tot-hi que ens hem liat una mica. Bé, de fet ens hem equivocat de corda i hem fet el circuit dues vegades. Però som molt bons igualment!!

Els circuits d'orientació sense visibilitat són una molt bona eina per practicar el que et trobes en qualsevol foc d'interior: visibilitat gairebé nula, un lloc desconegut i molts obstacles pel camí. Et serveix per repassar les eines i tècniques que t'ensenyen a l'escola de bombers, i sobretot, a acostumar-te a l'estrés que suposa portar els 25 quilos de l'equip a sobre mentre intentes seguir una corda, passar obstacles i comunicar-te amb els companys enmig del soroll i amb la màscara posada. Tot un entrenament!


















El meu caporal!!