Expedició a Sumbawa!

Les onades de bali són espectaculars, la vida és fàcil... potser per això milers de surfistes s'amunteguen als pics, convertint onades màgiques en sessions de lluita (en el bon sentit, tot i que a vegades hi ha òsties) per poder disfrutar una mica d'aquest paradís.
Però Bali només és la porta d'entrada d'indonèsia, un tast del que espera més enllà dels temples hindús. Tant a l'est com a l'oest, en territori totalment musulmà, el surf tot just comença a desenvolupar-se com a indústria turística, i encara es poden fer realitat els somnis més salvatges del qui viatja amb una taula sota el braç: onades perfectes, platges paradisíaques i absolutament ningú més a l'aigua, només tu i els teus amics!

Anant cap a l'est des de bali trobem Lombok, amb onades que ja comencen a estar explotades i un turisme creixent. Més enllà, Sumbawa, amb només dos punts de la seva inmensa costa en forma de serp on es poden trobar "facilitats" per als viatgers (hamburgueses i internet). La resta, milers d'onades encara sense nom a l'abast de qualsevol que tingui un mapa, una moto i temps. I nosaltres ho tenim!! En Kazaa ja fa temps que vol muntar un surfcamp a Sumbawa, comprar un tros de terra davant d'alguna onada que valgui la pena i viure a costa dels quatre guiris que vulguem anar a surfejar allà. Ja té nom i tot: shitcunt surfcamp (almenys el nom es farà famós!!) Així que divendres marxem unes quantes setmanes a veure què trobem.

I per Bali tot continua igual, surfejant matí i tarda tot i que les onades no és que siguin molt grans. Alguna festeta per Kuta amb tota la tropa que estem a l'hotel, de tant en tant... M'he comprat un casc per la moto que estigui una mica bé, m'ha costat una fortuna, 8 euros! no és broma, nou de trinca, al carrefour de Denpasar, alucinant. Voltant pel super i de veritat que alucinava amb els preus de les coses. També tinc mòbil indonesi!! per si algú em vol trucar o algo: 082147573403, amb el prefix d'indonèsia a davant. 15 euros pel mòbil i la targeta sim, amb 40 cèntims de saldo, que dónen per trucar bastant. Pel que fa a la gent, aquests dies estan sent de comiats: en Lluis, el bomber amic d'en German, ha tornat a Catalunya després de deu mesos fora. En Marc, l'altre català que està aqui, se'n va demà cap a l'índia. Però també hi ha novetats, aviat arriba en German i la Nuria des d'austràlia! la llàstima és que trigaré a veure'ls, ells estaran a bali i jo a sumbawa.

I una última cosa... m'estic deixant barba!! visca els peluts!!

encontres a la tercera fase

i no ho dic per encontres amb ovnis ni aliens, sinó d'encontres amb els esculls de corall. Les onades aquests dies estan bastant heavis, i m'he fotut un parell de rebolcades guapes en llocs on no hi havia "gaire" aigua... el problema es que aquests dies amb la lluna plena les marees són més fortes, i quan baixa la marea queda molt avall, i moltes onades trenquen sobre fons molt poc profunds. Els que estaran contents seran els taurons suposo, amb els surfistes que deixem trossos de pell enganxats als esculls... jeje aperitiu gratis! parlant de taurons, només hi ha hagut un atac en molts anys, i era perquè l'aigua estava super bruta i el tauró es va despistar, però d'haver-n'hi n'hi han! n'hi ha uns que es diuen spin sharks (o taurons rotatoris) que quan cacen peixos salten fora de l'aigua donant voltes. I s'en veuen bastants d'aquests.

A part d'això estem de sort, estem tenint molts bons dies, ja casi no plou (s'acaba l'estació de les pluges) i de moment cada dia onades. Hem estat surfejant Uluwatu, Serangan (la foto de sota és allà, el dia 13, l'he trobat a internet) Keramas, KFC, nusa dua, Sri Lanka... aquesta última és una onada que ningú no sap perquè es diu així. jo em sembla que ja ho sé, quan estas a l'aigua sembla que estiguis a Hikkaduwa, a la costa oest d'Sri Lanka! ostia el paisatge es igual i la onada s'assembla molt.

I així estem cada dia, amb les motos amunt i avall buscant les onades que millor trenquen enmig d'un transit acollonant, estan bojos els balinesos. És comparable em sembla que a Nàpols o Palermo, o islamabad... tot ple de cotxes i motos i camions pitant i intentar trobar un forat, convertint dos carrils en cinc o sis + carril de motos + vianants espontanis que encara no entenc perquè es juguen la vida caminant al costat de la carretera... La cosa bona és que tothom va molt a poc a poc, vas per doble carril i la gent no passa de 40 o 50! deu ser l'única raó per la qual encara no he vist centenars d'accidents múltiples... no he vist ni una topada! A més, hi ha trànsit tot el dia, sempre a petar. l'únic moment que estàs tranquil és a les 6 del matí, per això intentem fer sessió "early morning" cada matí!

El proper dia us explico els plans que estem fent per marxar d'expedició a Sumbawa...

escalfant motors a Bali!

Selamat Malam (o baggi, o tingel, depèn de l'hora del dia...)

Mentre estava a Qatar en Kazaa (l'australià que vaig conèixer a Sri Lanka) em va enviar un missatge dient que cuadrava l'arribada, que el dia que jo aterrava entraven onades d'entre tres i quatre metres. Ostia quina benvinguda, vaig pensar. Es veu que portaven molts dies amb poca cosa, i estava tothom esperant això amb candeletes. Total, que arribo a l'aeroport tot adormit despres de 12 hores de vol i una parada d'una hora a Singapur de la qual no tenia ni idea (em pensava que m'havia equivocat d'avió, durant un rato estava acollonit de veritat) i allà a la terminal d'arribades de l'aeroport de Ngurah Rai, entremig de mig milió de balinesos amb paperets amb el nom de qui anaven a buscar, em trobo en Kazaa amb un paper on hi posava mr bloody february. El cabronàs va estar tot el viatge de Sri Lanka rient per lo del calendari de bombers, i encara se'n recorda... 

Aqui estem amb en Kazaa i uns amics seus: un anglès, un italià i sorpresa, un català! estem a tot arreu, som una plaga! els primers dies he estat surfejant amb la planxa d'en German, que li he portat des de Catalunya. I sort, perquè les onades eren bastant grans i feia falta una planxa com aquella. L'anglès es venia una planxa molt barata i li vaig comprar per tenir-ne una mentre en trobava una que valgués la pena. Ahir, però, vaig trobar un xollo de la ostia! una FireWire, que enlloc de tenir una columna central de fusta té una làmina de bambú, o sigui que és molt més lleugera i resistent. La vaig trobar de segona mà i bastant barata, i està com nova! total, que ja tinc un quiver una mica maco, ara només em falta una taula gran pels dies grossos. Quan trobi aquesta li ficaré la plataforma per enganxar-li la càmera i poder fer uns videos de la ostia. Em sap greu per qui no li agradi el surf, però penso inundar aquest blog de videos, SIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!

L'habitació no està gens malament, és la que es veu a la foto. Està al centre de Kuta, que és el lloc més guiri de Bali, o sigui guiri guiri. Molt de backpacker, molts surfistes i moooolta festa. Tot i que els preus han pujat des de l'últim cop que vaig venir, no és que sigui molt car: abans la moto em costava un euro al dia, ara costa un euro amb trenta cèntims. El sopar costava un euro, ara costa un euro i mig. Ostia com es passen amb els preus...

I les onades, algo espectacular. Aquests primers dies eren molt grans, l'únic problema és que a Bali hi ha un merder de surfistes i costa molt trobar una onada on no hi hagi molta gent. De totes maneres les onades són boníssimes i n'hi ha per tothom! ahir i avui ja ha baixat molt la cosa, i sembla que aquests dies estarà molt més calmat. Hem estat surfejant la costa est, per culpa dels vents, però sembla que canvien aviat (ja s'acaba l'estació de pluges, comença l'estació seca!!) i podrem surfejar la costa oest, amb molts més llocs on anar.

I aquí una foto del quiver, aviat treuran fum aquestes planxes...

Qatar is different

Què dir de Qatar?

Que qui no hi ha estat no s'ho imagina gaire... jo almenys no! Qatar són gratacels, cotxes de luxe, gent amb túnica blanca i mocadors al cap i milions de coses en construcció. I el què es veu a la foto de la dreta: homes amb el vestit tradicional i dones casi amb burca tot mirant hoquei sobre gel, en una pista DINS d'un centre comercial on lo mes barat és dior i on hi ha canals venecians amb góndoles que et porten d'un costat a l'altre. La òstia tu.

Vaig arribar a mitjanit a l'aeroport de Doha, la capital, i l'Ahmed, a qui havia trobat a través de Couchsurfing (un altre dia ho explico) ja m'esperava a l'aeroport. un paio molt benparit, enginyer mecànic, treballa a la toyota de Qatar. Ell realment és egipci, si fos qatarí no treballaria! m'han estat explicant històries i és alucinant, néixer aqui no és neixer amb un pa sota el braç, sinó amb les claus d'un ferrari a la mà. El país està poblat bàsicament per immigrants, que viuen aqui però no tenen dret a res, ni tan sols a comprar una casa! això si, cobren bé, si alguna cosa sobra en aquest tros de desert són els diners... un petit exemple: les matricules aquí tenen sis números. Doncs es va posar de moda tenir números "guais", o sigui tots els numeros iguals o coses així. Doncs bé, segons la matrícula que vegis pots estar molt segur que la merda de placa d'alumini val més que tot el cotxe, encara que sigui un Aston Martin Vanquish edició limitada. De cotxes així n'hi ha molts, però de matrícula 111111 només n'hi ha una, i això aqui es paga! per cert, potser pensareu que els qatarís són uns pijos prepotents. doncs al contrari, son la òstia d'amables i simpàtics, molt i molt bona gent!

Pel camí enlloc de dur-me directe a casa em porta a veure una mica el centre de la ciutat, que de nit és acollonant, tipu nova york! no faig res més que veure cotxes com mai havia vist, que si bentleys, lamborghinis, porches, aston martins... el mes pobre i pelat va amb un hummer, i és normal, aqui la gasolina és casi regalada, i com a curiositat, el gasoil val el doble!!

L'endemà anem a visitar Doha, bastant alucinant el puesto aquest. Un dels llocs on em porta l'Ahmed és The Pearl, una mena d'urbanització de superluxe on lo més tirat que volta som nosaltres. hi ha una mena de marina tipu empuriabrava, però el iot més pertit és més gros que casa meva. Al vespre rematem la jornada amb uns tes i unes catximbes al "casc antic" amb els seus amics. Ho poso entre cometes perquè sembla que estiguis al soc (zoco pels que no tingueu el nivell d jejeje) d'una antiga ciutat àrab, però en realitat tot és nou, fet perquè sembli vell. Els qatarís s'estan gastant els diners del petroli en fer quelcom que els turistes vulguin visitar, no son tontos.

I avui al matí últim dia en aquest racó de desert, i ha set intens! Primer a canviar una càmera de fotos que em vaig comprar ahir, i feia totes les fotos de colors pastel. Algun fallo de l'òptica, curiós però emprenyador! Després hem anat a Katara, una mena de parc temàtic cultural que estan construint amb petrodòlars. És una anada d'olla, una mena de complex gegantí amb un amfiteatre romà inmens, una mesquita gegant, la òstia de restaurants i galeries d'art... després hem anat a la corniche, que és per entendre'ns el passeig marítim. Resulta que fan el campionat del món de motos d'aigua, i voltant per allà hi havia una zona restringida als equips, on tenien totes les motos d'aigua i hi havia tots els pilots i els mecànics treballant. Li he fotut un rotllo al segurata de què tenia amics competint allà i ens ha deixat passar, i al final resulta que si que hem fet amics! hi havia un equip de gallecs amb el pilot palestí (si si molt raro) que ens han estat explicant historietes de la competició. El palestí (que també es diu ahmed. com es veu a la moto) es veu que es un crack de les motos d'aigua, i que l'emir de Qatar li havia ofert el passaport qatarí (algo quasi impossible d'aconseguir!) i mooooolts calés a canvi de que ell competís per qatar enlloc de fer-ho per palestina, i el tio li va dir que no, que ell és palestí. Dos collons. Tot i que em sembla que no tenia cap problema de calés aquest tio...

La jornada ha acabat de la òstia. L'Ahmed em deia d'anar a una festa en un hotel, i jo m'imaginava qualsevol parida. Doncs no no, una festa a la platja de la òstia!! es veu que la fan cada divendres, i ha vingut a punxar David Guetta, DJ Tiesto i gent per l'estil... avui anava de reggae, i era un festival! lo curiós és que començava a les 3 i s'acabava a les 11 de la nit. L'altre cosa curiosa és que no hi havia absolutament cap qatarí. Tants calés i no saben divertir-se. Lo de l'horari m'ha anat perfecte per mi, a les 12 havia de ser a l'aeroport (on soc ara) que a les 02:35 em surt el vol... cap a Bali!! 

QUE VÉNEN ONADES!!!!!

 Un petit exemple de l'activitat constructora de Qatar... Jo això a les obres de Catalunya no ho he vist mai!

Qatar, indonèsia, malàisia, cambodja, vietnam... i ja veurem

Comença un viatget pel sud-est asiàtic, basat sobretot en trobar les millors onades del món per les illes indonèsies de bali, lombok, telos, nias i mentawaiis, però també de visitar alguna cosa interessant, com Angkor Vat! tindré temps?
Ja veurem...
Primera parada Qatar!